Poema 23

*

Per quan miris enrera
I tan sols vegis uns ulls
Porucs i closos com cloïsses
Que foren mots de silenci
Per reblar la minsa paraula
Que jo intent de dir-te ara.

Recorda’m d’esquena al vidre.
Jo et veig. Sempre.

*

Entres en el cercle màgic
I cerques la buidor d’aquell dia
Que intentares mirar les meves mans
I tan sols trobares un nom a cada dit.
(Jo no ho he dit.)

Oh, se m’oblidava

Hi ha algú aquí que tremola.

*