sábado, 28 de junio de 2008

Poema 22

*

La meva paraula es muda, ho sé.
Sempre hi ha la petita intenció de
Moure el suau vel per
Anul·lar la meva primera persona del singular.

Silenci, un mot que crema
Un mot necessari
Una absència
Què es diu el silenci a si mateix ?
Jo espero,
Si, allà al racó.

Vine aviat petita flor
I no tinguis por.
On tothom rega
La llavor per que broti forta
En aquest jardí d’alegria.
Tu no ploris, violeta
Aquí, hi ha un munt.

Vine aviat petita flor
I no tinguis por.
Ocell del meu cor
Llum que portes l’escalfor
Encisador de l’amor.
Tot per la llavor
Ara plantada al meu cor.

*

No hay comentarios: