Poema 53

 

*

Ara puc entrar en la Mar

de les emocions perdudes,

nadar entre morts que

beuen gots d'aigua a glops!

Obro la boca per dir: m'ofego!

Jo, que estic mort en una Mar enfurismada

Ploro, però ningú ho veu,

deixo que la tremolor de l'aigua

m'emporti cap al fons

per descansar en el llim de l'eternitat.

Una onada més.

*