sábado, 14 de junio de 2008

Poema 19


*

La meva paraula es muda, ho sé.
Sempre hi ha la petita intenció de
Moure el suau vel per
Anul·lar la meva primera persona del singular.

Silenci, un mot que crema
Un mot necessari
Una ausencia
Què es diu el silenci a si mateix ?
Jo espero,
Si, allà al racó.

*

Vine aviat petita flor
I no tinguis por.
Ocell del meu cor
Llum que portes l’escalfor
Encisador de l’amor.
Tot per la llavor
Ara plantada al meu cor.

*

I una Rosa
Una flor
No lluny d’aquesta nit
Plora records d’ahir.
Forta i ben arrelada
Crida un nom.

El meu.

La flor
Amiga del nom
Balla al vent amb el ulls closos.
I guia al nom per la foscor de la nit.

El nom crida un nom.
El teu.

Gràcies a una flor
Que sempre està allà a mà.

*

No hay comentarios: