POBLET 2010

***

Una aventura espiritual al Monestir de Poblet.
(del 20 al 23 de Setembre del 2010)





Petits apunts.

Monestir S. XII. Any 1151 – Finals del Romànic, principis del Gòtic (Barreja).

En els capitells no hi ha persones, ni animals, només símbols vegetals – característica Cistercenca. No volen distraccions.

Les tombes als laterals del Claustre Principal són de nobles que van ajudar a la comunitat i a canvi són enterrats aquí (només ossos).

Cuina reconstruïda.

Refetor – menjador.

Calefactor – Una xemeneia. A dos llocs diferents es veuen les senyals d’on havien estat abans.

Escriptori – 100.000 llibres.

Parlador – Està davant l'entrada de la Biblioteca. Era l’únic lloc on es podia parlar una estona.

Sala Capitular (Sala de reunions) – A on es reuneixen per parlar dels esdeveniments importants del dia, i per llegir la regla de Sant Benet. Hi ha les tombes dels 1ers abats.

L’església – De planta basilical. Una nau i una creu. Rera el cor i davant l’altar als dos laterals, hi ha les tombes restaurades de 8 reis (Alfons I i Jaume I, entre altres) i algunes de les seves esposes.

Sagristia – Estil Barroc, molt lluent i funcional. Ara nu d’aquest barroquisme.

Dormitori – 870 m2, espai immens pel descans del monjos en el segle XIII, dormien tots junts, no com ara, que cada un té el seu propi dormitori. La meitat del local és actualment per emmagatzemar llibres, ja que és impossible de encabir-los a la Biblioteca.

El màxim de monjos allotjats al monestir a estat de 140.




La meva intenció és pujar al tren de les 9:45 de Calella en direcció BCN (Sants), a on he d’agafar un Regional en direcció Lleida a les 12, però, qué estrany! els trens no funcionen com cal! coses de Renfe o Adif, o com sigui que s’anomeni. El cas és que l’estació està plena de gent perque hi ha un retard d’almenys 30 minuts, a més, hi ha un tram entre St. Adrià de Besòs i el Clot, a on funciona una sola via, amb la conseqüent demora de uns 30 minuts més.
No tinc gens clar d’arribar a temps a Sants, i comprar el bitllet, on sempre hi ha cues. Doncs no, tot surt com cal, i a les 11:35 arribo a Sants, compro el bitllet, prenc un cafè i baixo a les vies, i en 5 minuts pujo al Regional amb destí a L’Espluga de Francolí, a on arribo a les 2:15. El preu del bitllet per anar i tornar és de 16.20 euros.
Només baixem dues persones: una noia amb maletes, que fa l’efecte de ser del poble i jo, així que li pregunto com arribar a Poblet, doncs veig que l’estació està una mica lluny i no veig clar per on anar per arribar al centre; ella em diu que des d’aquí hi ha uns 4 Km.
Com que el dia no és molt calorós, hi ha núvols i no tinc pressa, començo a caminar xino-xano fins a una entrada privada del Monestir, el trajecte ha estat d’uns 35 minuts, estic xop de suor.
Entro al Monestir i sembla que no hi hagi ningú, fins que trobo un monjo que em diu que entri a una sala, que aviat vindrà el pare hostatger. Passen monjos, alguns em pregunten que què hi faig i jo contesto que sóc un hoste, després m’assabento que un d’ells era l’abat, glups!. Finalment arriba el pare hostatger i em pregunta quin és el motiu que m’ha portat aquí. Xerrem i em porta, finalment, a una habitació anomenada Alberic, senzilla i neta amb la muda amunt del llit per fer. El lavabo és prou ampli, tot és bàsic i sobri.
M’arreglo i surto a investigar aquest meravellós laberint on et vas trobant les coses sense saber molt bé com. Vaig amb la por de quedar-me tancat fora, sense saber com entrar, ja que comença a ser l’hora de sopar, l'hora que es tanca el Monestir; encara no sé on es menja, on es resa, on es res de res. M’enganxo a l’última visita, així m’assabento on és cada cosa. Quan acaba la visita em quedo a dintre del claustre, a prop del refetor, i al toc de les campanes comencen a arribar monjos (és l’hora de sopar) i algun que altre hoste. Els segueixo ràpidament formant part de la comunitat, repetint el que fan els altres, tot sense parlar. El que si noto és que has de menjar ràpid, tot seguin unes normes: no pots badar.




Un dia en la vida dels monjos de Poblet:

Sento les campanes, Déu!, on sóc! Ah, sí, el monestir de Poblet, obro un ull i miro el rellotge són les 5 de la matinada. Em pregunto que fer, vaig a Matines o em quedo el llit, finalment decideixo anar a Matines, ja que sóc aquí tinc que provar el que fan el monjos. Així que a les 5:15 em presento a l’entrada de l’església, on trobo altres hostes mig adormits i anem entrant junt amb els monjos al cor, de dos en dos, i sempre al final de la fila. Tot està a les fosques. Comencen les oracions que són cantades, pots seguir la cerimònia i el cants amb els llibres que tens al davant. Em reservo de cantar i segueixo les reverències i moviments dels monjos, amb els ulls mig closos. Al cap de mig hora acaba i torno al llit fins a les 7 que hi ha Laudes, o sigui, més oracions cantades, que per cert, són una meravella. Passat una mitja hora, sortim i fem un vol pels patis i claustres. Sonen les campanes i tornem a l’església, miro al rellotge, són les 8, ara toca la Missa Conventual, que dura conventualment uns 3 quarts, aquí també cantant una mica, però tot és més espectacular, tots ben vestits de blanc i roig, i els monjos principals formen un cor rera l’altar. A les 9 esmorzem i després cada monjo fa les seves tasques o treballs assignats. Els hostes fem el que volem, pots sortir a fer un tomb pels voltants, llegir a l’habitació, escriure, escoltar música (amb el i-pod, "of course"), o contemplar el monestir com es va vestint pel dia, experiència única. Camines pels passadissos i de tant en tant, quan trobes algun monjo o hoste, inclines el cap, i mig somrius, no ajunto les mans perque és massa, però et venen ganes. A la una pregària del migdia a la capella de Sant Esteve, més càntics, la capella és petitona i senzilla, tot seguit anem al refetor a dinar.
La veritat és que no em puc queixar, tots el àpats són molt bons, no molt elaborats, però consistents, això si, has de menjar ràpid o sinó, ho deixes, per que a la que et porten el nou plat s’enduen el que estaves menjant, i la veritat és que són ràpids, ràpids, ràpids.
Fins a les 14:30 que comença el treball de nou, tenen temps lliure per descansar i pair el dinar. Els hostes fins a les 18:30, que comença Vespres, poden fer el que vulguin: meditar, caminar, dormir, etc... A Vespres anem a l’església i cantem una estona més tots junts. Al cap de vint minuts sortim a sopar al refetor, i fem el mateix que al dinar. Petit descans i a les 8:15 anem a la Sala Capitular on llegeixen unes línies del llibre de Sant Benet. A les 8:30 anem a Completes, que és l’última activitat col•lectiva que fan els monjos, o sigui, més cants i lectures, aquest cop tots junts al cor, sense llum i a les fosques, quan sortim l'abat ens “beneeix”!? amb aigua beneïda, chuf-chuf, i al llit. Bé, és un dir, pots anar a fer un volt per les muralles, xerrar amb algun hoste, contemplar els voltants i les estrelles, etc... és una bona hora per meditar.
L’experiència és contundent i alliberadora. Per tornar i desconnectar d’aquest món de presses. Amén.



Per veure més fotografies de Poblet clicka aquí.

***