POBLET 2010

***

Una aventura espiritual al Monestir de Poblet.
(del 20 al 23 de Setembre del 2010)





Petits apunts.

Monestir S. XII. Any 1151 – Finals del Romànic, principis del Gòtic (Barreja).

En els capitells no hi ha persones, ni animals, només símbols vegetals – característica Cistercenca. No volen distraccions.

Les tombes als laterals del Claustre Principal són de nobles que van ajudar a la comunitat i a canvi són enterrats aquí (només ossos).

Cuina reconstruïda.

Refetor – menjador.

Calefactor – Una xemeneia. A dos llocs diferents es veuen les senyals d’on havien estat abans.

Escriptori – 100.000 llibres.

Parlador – Està davant l'entrada de la Biblioteca. Era l’únic lloc on es podia parlar una estona.

Sala Capitular (Sala de reunions) – A on es reuneixen per parlar dels esdeveniments importants del dia, i per llegir la regla de Sant Benet. Hi ha les tombes dels 1ers abats.

L’església – De planta basilical. Una nau i una creu. Rera el cor i davant l’altar als dos laterals, hi ha les tombes restaurades de 8 reis (Alfons I i Jaume I, entre altres) i algunes de les seves esposes.

Sagristia – Estil Barroc, molt lluent i funcional. Ara nu d’aquest barroquisme.

Dormitori – 870 m2, espai immens pel descans del monjos en el segle XIII, dormien tots junts, no com ara, que cada un té el seu propi dormitori. La meitat del local és actualment per emmagatzemar llibres, ja que és impossible de encabir-los a la Biblioteca.

El màxim de monjos allotjats al monestir a estat de 140.




La meva intenció és pujar al tren de les 9:45 de Calella en direcció BCN (Sants), a on he d’agafar un Regional en direcció Lleida a les 12, però, qué estrany! els trens no funcionen com cal! coses de Renfe o Adif, o com sigui que s’anomeni. El cas és que l’estació està plena de gent perque hi ha un retard d’almenys 30 minuts, a més, hi ha un tram entre St. Adrià de Besòs i el Clot, a on funciona una sola via, amb la conseqüent demora de uns 30 minuts més.
No tinc gens clar d’arribar a temps a Sants, i comprar el bitllet, on sempre hi ha cues. Doncs no, tot surt com cal, i a les 11:35 arribo a Sants, compro el bitllet, prenc un cafè i baixo a les vies, i en 5 minuts pujo al Regional amb destí a L’Espluga de Francolí, a on arribo a les 2:15. El preu del bitllet per anar i tornar és de 16.20 euros.
Només baixem dues persones: una noia amb maletes, que fa l’efecte de ser del poble i jo, així que li pregunto com arribar a Poblet, doncs veig que l’estació està una mica lluny i no veig clar per on anar per arribar al centre; ella em diu que des d’aquí hi ha uns 4 Km.
Com que el dia no és molt calorós, hi ha núvols i no tinc pressa, començo a caminar xino-xano fins a una entrada privada del Monestir, el trajecte ha estat d’uns 35 minuts, estic xop de suor.
Entro al Monestir i sembla que no hi hagi ningú, fins que trobo un monjo que em diu que entri a una sala, que aviat vindrà el pare hostatger. Passen monjos, alguns em pregunten que què hi faig i jo contesto que sóc un hoste, després m’assabento que un d’ells era l’abat, glups!. Finalment arriba el pare hostatger i em pregunta quin és el motiu que m’ha portat aquí. Xerrem i em porta, finalment, a una habitació anomenada Alberic, senzilla i neta amb la muda amunt del llit per fer. El lavabo és prou ampli, tot és bàsic i sobri.
M’arreglo i surto a investigar aquest meravellós laberint on et vas trobant les coses sense saber molt bé com. Vaig amb la por de quedar-me tancat fora, sense saber com entrar, ja que comença a ser l’hora de sopar, l'hora que es tanca el Monestir; encara no sé on es menja, on es resa, on es res de res. M’enganxo a l’última visita, així m’assabento on és cada cosa. Quan acaba la visita em quedo a dintre del claustre, a prop del refetor, i al toc de les campanes comencen a arribar monjos (és l’hora de sopar) i algun que altre hoste. Els segueixo ràpidament formant part de la comunitat, repetint el que fan els altres, tot sense parlar. El que si noto és que has de menjar ràpid, tot seguin unes normes: no pots badar.




Un dia en la vida dels monjos de Poblet:

Sento les campanes, Déu!, on sóc! Ah, sí, el monestir de Poblet, obro un ull i miro el rellotge són les 5 de la matinada. Em pregunto que fer, vaig a Matines o em quedo el llit, finalment decideixo anar a Matines, ja que sóc aquí tinc que provar el que fan el monjos. Així que a les 5:15 em presento a l’entrada de l’església, on trobo altres hostes mig adormits i anem entrant junt amb els monjos al cor, de dos en dos, i sempre al final de la fila. Tot està a les fosques. Comencen les oracions que són cantades, pots seguir la cerimònia i el cants amb els llibres que tens al davant. Em reservo de cantar i segueixo les reverències i moviments dels monjos, amb els ulls mig closos. Al cap de mig hora acaba i torno al llit fins a les 7 que hi ha Laudes, o sigui, més oracions cantades, que per cert, són una meravella. Passat una mitja hora, sortim i fem un vol pels patis i claustres. Sonen les campanes i tornem a l’església, miro al rellotge, són les 8, ara toca la Missa Conventual, que dura conventualment uns 3 quarts, aquí també cantant una mica, però tot és més espectacular, tots ben vestits de blanc i roig, i els monjos principals formen un cor rera l’altar. A les 9 esmorzem i després cada monjo fa les seves tasques o treballs assignats. Els hostes fem el que volem, pots sortir a fer un tomb pels voltants, llegir a l’habitació, escriure, escoltar música (amb el i-pod, "of course"), o contemplar el monestir com es va vestint pel dia, experiència única. Camines pels passadissos i de tant en tant, quan trobes algun monjo o hoste, inclines el cap, i mig somrius, no ajunto les mans perque és massa, però et venen ganes. A la una pregària del migdia a la capella de Sant Esteve, més càntics, la capella és petitona i senzilla, tot seguit anem al refetor a dinar.
La veritat és que no em puc queixar, tots el àpats són molt bons, no molt elaborats, però consistents, això si, has de menjar ràpid o sinó, ho deixes, per que a la que et porten el nou plat s’enduen el que estaves menjant, i la veritat és que són ràpids, ràpids, ràpids.
Fins a les 14:30 que comença el treball de nou, tenen temps lliure per descansar i pair el dinar. Els hostes fins a les 18:30, que comença Vespres, poden fer el que vulguin: meditar, caminar, dormir, etc... A Vespres anem a l’església i cantem una estona més tots junts. Al cap de vint minuts sortim a sopar al refetor, i fem el mateix que al dinar. Petit descans i a les 8:15 anem a la Sala Capitular on llegeixen unes línies del llibre de Sant Benet. A les 8:30 anem a Completes, que és l’última activitat col•lectiva que fan els monjos, o sigui, més cants i lectures, aquest cop tots junts al cor, sense llum i a les fosques, quan sortim l'abat ens “beneeix”!? amb aigua beneïda, chuf-chuf, i al llit. Bé, és un dir, pots anar a fer un volt per les muralles, xerrar amb algun hoste, contemplar els voltants i les estrelles, etc... és una bona hora per meditar.
L’experiència és contundent i alliberadora. Per tornar i desconnectar d’aquest món de presses. Amén.



Per veure més fotografies de Poblet clicka aquí.

***

PARIS 2010

***

París, Agost ‘10

Encara no em ser avenir. He trepitjat aquesta ciutat de llums i no ser com reaccionar a tantes imatges vistes en el meu cinematògraf mental. Tot comença a vestir-se d’aquestes imatges, sobreposant-se unes amunt de les altres, creant una realitat tant encantadora que ja no ser si el que veig és real o no.
M’agrada, si , és pura pedra ben construïda, una rera l’altre, formant una bellesa inaudita, ben compacta, i entre pedra i pedra es filtren els fils de llum que donen a aquesta ciutat un aspecte fantasmagòric, sublim. Oh! Parí!!!

Dissabte 7 d’Agost

Tour per el centre, carrer Lafayette. Visita a l’Opera Garnier, l’antiga. Caminem pels carrer de les botigues més chic de parís, on hi ha les joieries més glamouroses fins les Tulleries, i d’aquí fins el Sena. Caminem per la vorera fins a Shakespeare and Co., llibreria mítica on les hi hagi; llibres en anglès.

Diumenge 8 d’Agost

Museu d’Orsey, passeig per St. Germain-des-Prés i barri Llatí, visita a la llibreria de l’Institut del món Àrab, després anem a prendre un te a la Mesquita, 2 euros cada un. Visita a Île St-Louis. Agafem metro fins la Torre Eiffel. Sopem una pizza per les immediacions, horrible.



Dilluns 9 d’Agost

Barri de Le Marais, llibreria de segona mà, grossa, no recordo el nom. Anem fins la Place des Vosges. Un dels Jardins més macos de París, hi ha la casa on va viure Victor Hugo, segon pis. Després arribem a l’Opera National de Paris Bastille, davant la Place de la Bastille, on hi ha Colonne de Julliet.
Fem un break i anem cap al Cementiri Pere Lanchaise, immens, hi ha molts coneguts, especialment Jim Morrison. Dinem al MacDonalds i fem un cafè al Starbucks, clàssic en els viatges, per anar al lavabo, es clar. La botiga del carrer Bruc d’animals dissecats està tancada, avui comencen les vacances, merda! Seguim cap al parc de Luxemburg molt bonic i gros. Ens acostem a un pati que surt a la guia, però està tancat (és rera la llibreria Shakespeare and Co.) i per arribar-hi em de passar per un carreró brut i aromatitzat amb orines, no l’aconsellem. Volta al barri Llatí i pel Sena, on mirem quin vaixell agafar per anar demà a fer un tomb, caminen pel Louvre, faig fotos, són les 9.45. Tornem al hotel i sopem allà.



Dimarts 10 d’Agost

Pugem a Montmartre, al la Basílica del Sagrat Cor, turó petit, però molt cansat, tot empinat, pugem a dalt, entrada 5 euros. Una vista espectacular, però no la més interessant. Em fan un retrat amb unes tisores, no la vull, l’artista mig mosca, però havia avisat que no la volia. Després em agafat el vaixell Bateaux-Mouches al costat del Pont de l’Alma, el trajecte dura 1.10 h pel Sena, suficient, res espectacular. Dinem al “Pomme de Pain” als Champs-Elysées i anem fins la Plaça de la Concòrdia, la més gran de París, em passat pels palaus Petit i Gran, tornarem un altre dia a visitar al Petit, exteriorment són impressionants, m’agraden molt. Des de la plaça anem fins als jardins de les Tulleries. Fem un cafè i anem cap a Ìle de la Cite i Notre-Dame, molta gent una volta per dins, m’he colat, no pujo a la torre. Volta a la plaça Rafael, visitem llibreries segona mà i tornem a l’hotel per sopar al Restaurant italià que hi ha a sota, anomenat Ca la Tina, excel•lent.

Dimecres 11 d’Agost

A les 8:15 surto del hotel cap al Louvre, hi ha una mica de cua i a les 9 en punt, s’obren les portes i en 10 minuts ja sóc a dins fins les 2:30. Dinem a un Mexicà i anem a veure la Mezquita per dintre, està bé, res extraordinari, 3 euros l’entrada. Prenem un te al bar que està a la cantonada, 2 euros cada got, per segon cop. El bar és molt interessant i fashion; anem en metro als Magatzems Lafayette faig fotos des de l’àtic i tornem a l’hotel via Boulevard-Galeries.



Dijous 12 d’Agost

Sortim a les 10 per anar al Museu Carnivalet, és gratuït i molt més gran del que em pensava, te peces molt interessants sobre tot pintures, hi ha l’habitació de Proust. El museu és sobre l’historia de França. Recorregut d’unes 2 hores. Després anem al Museu Cognacq-Jay, molt a prop del Carnavalet, aquest és més petit i està dedicat al segle XVIII. Tots dos al la zona de Marais. Dinem a un Restaurant anomenat Marianne, fan plats combinats ó Formula, com ells diuen, estil turc. Passajem pels carrers de la zona. Més tard, jo vaig al cinema a veure “Inception” al MK2 de la zona de Saint-Germain, tot caminant. La pel•lícula està desenfocada, és en VOSF, dura 2 hores 30 minuts. No està malament, però necessitaré un altre “visionat”. Torno al hotel, anem a sopar a la Pizzaria Casa Tina.

Divendres 13 d’Agost

Avui és l’últim dia i em decidit anar al Petit Palais, construït per l’exposició Universal de 1900, allà a les 10. És gratuït i no hi ha gaire gent. Espectacular és la paraula que defineix aquest edifici i les peces que té que són brillants, hi ha de tot, escultures, pintures (Monet, Coubert, Cézanne), etc ...
Tot xino-xanu arribem al Palau dels Invalids, on està enterrat Napoleó. Fem una volta per l’edifici i després anem a dinar a Montparnasse, en concret a un Vietnamí, bastant mediocre, tot s’ha de dir. Pugem per l’avinguda Du Maine on ens trobem amb el cementiri de Montparnasse, i com no, hi fem un tomb per les tombes, cerco la de Henri Fantin-Latour que finalment no trobo. Mentres veiem com una gent prepara quelcom semblant a un enterro, cada vegada hi ha més gent apropant-se al lloc que ara està condonada; esperem un xic i veiem una comitiva encapsalada per un home molt bru i amb el cabell blanc, amb ulleres i un bastó, arrossegant un xic la cama, en adonem al moment que es tracta d’en Jean-Paul Belmondo, i que la cerimònia és per l’actor i amic Bruno Kremen. Noticia que vam veure el primer o segon dia d’haver arribat a Paris, per la televisió. Abans de marxa, anem a veure la tomba d’en Serge Gainsbourg.
Seguim per l’avinguda fins l’última estació de metro i tornem al centra, ens equivoquem de sortida i anem en direcció contraria fen una volta pel Boulevard Saint-Martin, on hi ha la mala vida, com diuen alguns, molt interessant la quantitat de noies asiàtiques i nois morenos que pul•lulen pel barri fent quelcom semblant a res. Fem la volta i tornem a veure a la mateixa gent fent al mateix i sense haver-se mogut.
Comprem alguns regals per les botigues del boulevard, entrem al Virgin, és com tots. Enfilem cap a l’hotel i sopem a la Pizzaria Casa Tina, com no.



Dissabte 14 d’Agost

Esmorzem al hotel, lo de sempre. Faig un vol pel barri i a les 11 sortim per anar a l’estació Gare du Nord, agafar el tren fins l’aeroport d’Orly. Fi del viatge.


Per verure més fotografies clicka aquí.

***